Associació Solidària Elimu Àfrica

L’educació a l’Àfrica: un dret, un repte, una esperança

Ponç J. Llaneras
Alumnes escrivint als seus quaderns en pupitres blaus

Imaginau una aula sense sostre, amb parets a mitges, sense finestres, amb pupitres trencats i llapis compartits o inexistents. Alguns infants han de caminar quilòmetres entre pols i calor per arribar-hi; altres mai no hi arriben perquè no tenen roba d’escola o transport. Però malgrat tant, allà hi ha esperit de lluita, de somni i de futur. Això és la realitat de molts racons d’Àfrica.

1. Panorama general: l’educació com a repte col·lectiu

L’educació no només és un dret humà fonamental, sinó una de les eines més poderoses per al desenvolupament sostenible. Però les dades revelen que encara hi ha molts obstacles per superar.

  • Segons l’Institut d’Estadística de la UNESCO, uns 118 milions d’infants, adolescents i joves no van a l’escola a l’Àfrica.1
  • A l’Àfrica subsahariana, només aproximadament la meitat dels joves en edat de cursar l’educació secundària superior (de 15 a 17 anys) hi assisteix.2
  • Anar a l’escola no sempre vol dir aprendre: segons el Banc Mundial, quasi 9 de cada 10 infants de l’Àfrica subsahariana no saben llegir i entendre un text senzill als 10 anys.3
  • La desigualtat de gènere persisteix: l’Àfrica subsahariana és la regió on les dones joves tenen més desavantatge per acabar la secundària. Per cada 100 homes joves que la completen, només ho fan 88 dones.2
  • A Kènia:
    • L’informe State of Education in Kenya (2025), elaborat per Zizi Afrique Foundation i Usawa Agenda, va identificar mancances importants en infraestructures escolars, sanejament, laboratoris, equipament científic i integració de les tecnologies digitals. A finals de 2024, només el 21 % del professorat de les escoles públiques de nivell junior havia rebut formació en àrees STEM; el 35 % dels centres no disposava de cap docent especialitzat en aquestes matèries i només el 48 % de l’alumnat tenia accés a instal·lacions de laboratori.4
    • L’abril de 2025, la Comissió del Servei de Professorat (TSC) va informar el Parlament d’un dèficit de prop de 98.000 docents a les escoles públiques, i l’informe State of Education l’estima en uns 100.000 si s’hi inclouen tots els nivells. La xifra varia segons els nivells i les institucions incloses en el càlcul, però reflecteix un problema important de manca de personal davant el desplegament del nou model educatiu per competències.45
    • El finançament de les escoles públiques també presenta dificultats. Segons l’Associació de Directors d’Escoles Secundàries de Kènia (KESSHA), durant el primer trimestre de 2025 el Govern havia de transferir 11.122 xílings per alumne de secundària i en va transferir 8.818, la qual cosa va deixar un dèficit total d’uns 7.600 milions de xílings. El Ministeri d’Hisenda ha reconegut que les limitacions pressupostàries impedeixen finançar íntegrament la quantitat prevista per alumne.67

2. Barreres que impedeixen l’educació

Per entendre la magnitud del repte, cal analitzar quines són les barreres estructurals que dificulten que l’educació arribi a tot arreu.

Infraestructures inadequades

Moltes escoles operen en edificis que no compleixen requisits bàsics: aules superpoblades, sostres amb goteres, parets sense acabar, lavabos insuficients o inexistents, sense accés a aigua potable ni serveis sanitaris bàsics. A Kènia hi ha, de mitjana, un lavabo per cada 66 alumnes en el cas dels nins i per cada 62 en el de les nines: més del doble del que recomana el Ministeri d’Educació (30 i 25, respectivament). Això genera condicions insalubres i insegures.4 El primer informe anual del Ministeri d’Educació de Kènia sobre la qualitat educativa (2026) també constata laboratoris insuficients o mal equipats, aules i dormitoris massificats, lavabos en mal estat i manca d’aigua en moltes escoles.8

Amb l’escolarització creixent, aquests edificis no donen l’abast. L’augment ràpid del nombre d’estudiants no ha estat acompanyat d’un desenvolupament adequat d’infraestructura escolar.

Escassetat de professorat i qualitat educativa

No només falta nombre, sinó formació adequada. Molts mestres no tenen recursos ni suport per dur a terme una docència efectiva. També trobam escoles que treballen sense materials, llibres, eines didàctiques, i sovint sense suport tecnològic ni accés a internet fiable.

Aquesta situació limita l’aprenentatge real dels infants. Tenir nins a l’aula no garanteix que aprenguin: a Kènia, només 4 de cada 10 alumnes de 4t de primària poden llegir i entendre un conte en anglès del nivell de 3r.4 El que es coneix com a “aprendre poc” acaba afectant altament la retenció escolar: molts abandons es deuen a la manca de resultats evidents.

Distància, costos i obstacles logístics

Molts nins viuen massa lluny de l’escola, i el transport no està garantit. Alguns han de travessar zones de risc o camins difícils. Els costos, encara que siguin petits —uniformes, llibres, material escolar, quotes locals o despeses informals—, poden ser barreres insuperables per a famílies empobrides.

Desigualtat de gènere

Les nines sovint són les primeres que deixen l’escola: per responsabilitats a la llar, matrimonis forçats, embarassos adolescents, por de viatjar soles o manca d’infraestructura femenina en escoles (lavabos separats i segurs, espais apropiats). Així, l’equitat de gènere en educació es converteix en un repte clau.

Conflictes, migració i crisis ambientals

En zones afectades per conflictes armats, desplaçaments o crisis climàtiques (inundacions, sequeres), les escoles s’aturen, es desplacen o desapareixen. El 2024, les inundacions causades per les pluges torrencials a Kènia varen obligar el Govern a ajornar la tornada a les aules del segon trimestre i a reorganitzar el calendari escolar, i varen danyar nombroses escoles.9

3. L’impacte transformador de l’educació

Si l’educació és un repte, també és la palanca de canvi més efectiva que tenim. Invertir en educació genera beneficis múltiples, tant a nivell individual com col·lectiu.

Més ingressos i reducció de la pobresa

Cada any afegit d’educació primària o secundària incrementa les oportunitats laborals i els ingressos. Segons un estudi de l’economista Amory Gethin (World Inequality Lab), l’expansió de l’educació explica aproximadament el 40 % de la reducció de la pobresa extrema al món des de 1980.10 La UNESCO calcula, a més, que si totes les persones adultes completassin l’educació secundària, uns 420 milions de persones podrien sortir de la pobresa.11

Cohesió social i estabilitat

Les societats educades tenen millor capacitat de resolució de conflictes, participació democràtica i menor vulnerabilitat als extremismes. Quan els ciutadans comprenen, opinen i actuen, la qualitat de govern millora.

Salut, gènere i benestar comunitari

L’educació de les dones té efectes directes sobre la salut de tota la família: segons la UNESCO, un infant nascut d’una mare que sap llegir té un 50 % més de probabilitats de sobreviure més enllà dels cinc anys.12 A més, les nines que poden continuar estudiant tenen més oportunitats de decidir sobre el seu futur i transmeten salut i coneixement a les seves famílies.

Innovació, tecnologia i capacitat local

Per a l’Àfrica de demà, la tecnologia i la innovació seran claus. Però sense una base educativa sòlida, molts països quedaran relegats. Invertir en infraestructures TIC, en docents formats i en alfabetització digital obre camins per a ciutats intel·ligents, empreses tecnològiques locals i connexió amb l’economia global.

4. L’exemple de Kènia i Nairobi: reptes i oportunitats locals

L’Associació Solidària Elimu Àfrica col·labora amb la casa-escola St. Elizabeth Integrated Learning Centre, a Nairobi (Kènia). Aquesta realitat local ens acosta les xifres i els reptes al nivell humà. Nairobi, com moltes altres zones urbanes i perifèriques, combina contrastos: zones altament desenvolupades i altres extremadament vulnerables. En grans assentaments urbans com Kibera, un dels barris més grans i precaris de Nairobi, moltes famílies viuen en condicions de pobresa extrema, amb accés limitat a serveis bàsics i educació. L’escola amb què col·laboram és a Ruai, als afores de l’est de la ciutat, i hi viuen infants que no tenen casa i que hi troben un sostre, menjar i educació.

En l’educació kenyana s’ha denunciat que no només hi ha manca d’infraestructures, sinó que hi ha una bretxa en les tecnologies (TIC). Moltes escoles no tenen accés a internet estable o equipament informàtic, i segons el Ministeri d’Educació la integració de les TIC a l’ensenyament continua sent baixa a la majoria d’escoles, fins i tot on hi ha alguns dispositius digitals.8

També s’ha constatat que l’assignació de recursos es retarda: els fons per a les escoles (capitation funds) arriben tard, dificultant el funcionament normal del centre.

Per l’escola amb què col·laboram, això significa que la construcció de l’edifici escolar no és només un somni arquitectònic, sinó una necessitat urgent. Si no té sostre, aules ben tancades, lavabos segurs i mobiliari, molts alumnes no podran assistir o no tindran condicions dignes d’aprenentatge.

Aquest projecte a Nairobi és, en essència, una aposta de futur: i per això cada metre construït, cada finestra col·locada, cada esquerda corregida, cada cadira i cada llibre tenen un valor enorme. Aquesta escola pot ser un referent local de dignitat, esperança i oportunitat.

5. Com mobilitzar la solidaritat i fer realitat el projecte

Perquè aquest somni sigui real, és imprescindible la participació activa des de Mallorca i d’arreu. Aquí és on l’Associació Solidària Elimu Àfrica juga un paper essencial: actuar de pont entre la solidaritat global i les necessitats locals.

Estratègies de finançament local

Organitzar exposicions d’art solidari, mercats d’artesania, concerts benèfics, tallers escolars i altres activitats culturals que sensibilitzin i recullin fons. Un exemple senzill com un “pa amb oli solidari” pot unir famílies i comunitats per una causa comuna.

Transparència i confiança

És fonamental que cada donació tingui retorn visible: mostrar fotografies, informes, actualitzacions de l’estat de la construcció. La confiança és el motor de la solidaritat que perdura.

Aliances locals i internacionals

Treballar amb escoles, ONG locals, autoritats kenyanes i agències internacionals per optimitzar recursos, garantir sostenibilitat i evitar duplicació d’esforços. L’educació és un repte global i requereix col·laboració transversal.

Voluntariat i suport tècnic

Tothom pot aportar: des de serveis de traducció, redacció de documents, disseny web, recollida de materials, fins a implicar-se en logística. Els perfils professionals en arquitectura, educació, tecnologia o gestió comunitària tenen un valor altíssim.

Difusió i sensibilització

No n’hi ha prou amb recaptar diners: cal inspirar. Compartir històries, fotos, vídeos i resultats anima altres a unir-se, multiplica l’impacte i crea un corrent solidari que va més enllà del projecte individual.

6. Mirant el futur: una visió de llarg termini

El projecte de la casa-escola és només el primer pas. La nostra visió és que aquesta escola no només aculli nins del barri, sinó que es converteixi en centre de referència educativa i comunitària. Amb programes extraescolars, formació per adults, tallers de tecnologia, programes de salut i educació ambiental, podria esdevenir un pol de transformació local.

També volem que la nova escola sigui model de resiliència climàtica: amb materials adequats, bones condicions sanitàries, disseny per suportar pluges intenses o calor, i amb consciència ambiental. Així, la infraestructura no sigui una debilitat, sinó un exemple de sostenibilitat.

A més, inculcar l’ús de les noves tecnologies (inclusió digital) és clau: fer que els infants tinguin accés a ordinadors, aprenguin programació bàsica o utilitzin recursos educatius digitals (on les connexions ho permetin) és invertir en una generació capaç d’enfrontar-se al segle XXI amb eines reals.

Finalment, esperam que aquesta escola sigui el primer graó per expandir el projecte a altres comunitats necessitades a l’Àfrica, amb l’experiència i amb la saviesa adquirida, construint una xarxa d’Associació Solidària Elimu Àfrica que travessi fronteres i multipliqui l’impacte.

Si has arribat fins aquí, vol dir que comparteixes la idea que l’educació no pot esperar.

Amb la teva ajuda, aquesta escola a Nairobi pot deixar de ser un somni i convertir-se en una llar de llum per a molts nins i nines.

Uneix-te a Associació Solidària Elimu Àfrica. Fes que l’educació creixi, que les fronteres es dilueixin i que la solidaritat es converteixi en acció.

Fonts

  1. UNESCO Institute for Statistics (2025). SDG 4 Scorecard: progress report on national benchmarks in Africa. https://www.uis.unesco.org/en/publication/sdg-4-scorecard-progress-report-national-benchmarks-africa ↩︎
  2. UNESCO (2023). 250 million children out-of-school: What you need to know about UNESCO’s latest education data. https://www.unesco.org/en/articles/250-million-children-out-school-what-you-need-know-about-unescos-latest-education-data ↩︎
  3. Banc Mundial (2023). What will it take for Africa to lead an education turnaround?, a partir del State of Global Learning Poverty (2022). https://blogs.worldbank.org/en/africacan/what-will-it-take-africa-lead-education-turnaround ↩︎
  4. Zizi Afrique Foundation i Usawa Agenda (2025). State of Education in Kenya. Resum publicat per Insider Kenya, 17/07/2025. https://insiderkenya.com/2025/07/17/state-of-education-report-indicates-a-shortage-of-over-100000-teachers/ ↩︎
  5. Teachers Service Commission, compareixença davant l’Assemblea Nacional de Kènia (abril de 2025). Recollit per CBC Online. https://cbc.co.ke/tsc-lists-98281-teacher-shortage-in-junior-and-senior-schools/ ↩︎
  6. The Star (14/07/2025). Secondary schools heads: State owes us Sh18bn capitation money. https://www.the-star.co.ke/news/realtime/2025-07-14-secondary-schools-heads-state-owes-us-sh18bn ↩︎
  7. Citizen Digital. Mbadi defends controversial remarks on free education, maintains Gov’t can’t sustain full capitation. https://citizen.digital/article/mbadi-defends-controversial-remarks-on-free-education-maintains-govt-cant-sustain-full-capitation-n366973 ↩︎
  8. Ministry of Education of Kenya, Directorate of Quality Assurance and Standards (2026). Annual National Report on Education Quality in Kenya (exercici 2024/2025), p. 5, 16 i 18. https://www.education.go.ke/sites/default/files/2026_MoE_National%20Report%20on%20Education%20Quality%20(1).pdf ↩︎
  9. Kenya Human Rights Commission (2024). The impact of 2024 floods on schools. https://khrc.or.ke/wp-content/uploads/2024/07/The-impact-of-2024-floods-on-schools-1.pdf · Nation. How State plans to recover ‘lost’ school days. https://nation.africa/kenya/news/education/-how-state-plans-to-recover-lost-school-days–4614084 ↩︎
  10. Gethin, A. (2023). Distributional Growth Accounting: Education and the Reduction of Global Poverty, 1980-2022. World Inequality Lab, Working Paper 2023/25. https://wid.world/document/distributional-growth-accounting-education-and-the-reduction-of-global-poverty-1980-2022-wid-world-working-paper-2023-25/ ↩︎
  11. UNESCO, Global Education Monitoring Report i UIS (2017). Reducing global poverty through universal primary and secondary education. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000250392 ↩︎
  12. UNESCO. Education counts: towards the Millennium Development Goals. https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000190214 ↩︎